TotMenorca. Platges, playas, beaches.

	LES NOSTRES PLATGES - LES TEVES PLATGES Platges de Menorca La costa que envolta Fornells És com si un eix imaginari dividís la illa en dues meitats, nord i sud. Fins i tot el sòl és distint; més fosc, amb pissarres, el nord. i més blanquejat el sud. Les costes també són oposades. Aspra, amb penya-segats batuts pel vent, la del Nord, amb Fornells com refugi. Baixa, amb platges i arenals la del sud. Si tota la costa Sud és una successió de cales i platges, la seva densitat augmenta en les puntes de la illa. La punta Sud-est, que va acollir a la població prehistòrica més nombrosa, com prova la concentració de coves, queda sota la influència directa de Maó. És Castells i Sant Lluis, ara municipis independents, van formar part de la capital de la illa. En les seves costes s'obre un ventall de llocs d'interès.
	El mateix Es Castell, que està dintre del complex port de Maó, compte amb un port acollidor i amb caràcter. Seguint cap al Sud es troba Alcaufar, un antic port de pescadors recollit en una petita cala. Les seves construccions tradicionals semblen haver servit d'exemple per a les urbanitzacions modernes més respectuoses amb l'entorn. Más al Sud, en la mateixa punta de la illa, enfront de l'Illa de l'Aire, està Punta Primera, platja i urbanització, un dels primers punts de desenvolupament turístic convencional de la illa. Entrant ja en la costa Sud, seguint cap a l'Oest, es presenten les cales que envolten al poble de pescadors de Torret, que conta amb una torre de vigilància del XVIII (com dada curiosa, totes les torres de la costa sud són espanyoles, mentre les de la costa nord són angleses): des de Cala Binibeca -amb un petit Club Nàutic- fins a Cala Binissafúller. Després del Cap d'en Font i de les cales de Biniparratx i Binidali comença una costa menys poblada, fins a la zona Cala En Porter, amb una estampa perfecta, de postal, amb la platja protegida per penya-segats, al costat del conjunt prehistòric de Calç Coves. En un dels penya-segats que protegeix Cala En Porter es troba la Cova d'en Xoroi, penjada a bec sobre el mar. Va ser habitada prehistòrica i ara és mirador i sala de festes. Per descomptat, com mirador és espectacular. El següent tram de costa conta amb estupendes platges i amb cales d'accés amb freqüència més difícil. La platja de Son Bou, al sud d'Alaior, pansa per ser la més llarga de la illa, i un poc més a l'oest, ja al sud des Migjorn Gran, estan les de St. Tomàs i les de Binigaus. Per a arribar A Cala Escorxada, Cala Fustam o Cala Trebalúger -platges i penya-segats envoltats de petits boscos de pins- cal desplaçar-se a través de camins que travessen finques privades, o fer-lo per mar, en una embarcació. És una zona tranquil·la, allunyada de tot bullícia, fins i tot en l'època turística de major moviment. Cala Galdana és un dels llocs de major atractiu turístic de la costa Sud, i està bé comunicada per una carretera que neix a Ferreries, però després arriba altra petita zona aïllada amb cales magnífiques, petites i recollides, com Macarella- amb altre conjunt de coves prehistòriques al seu costat- o En Turqueta. Envoltades de pinedes i bé protegides per penya-segats, les cales d'aquesta zona van ser defensades per l'opinió popular de qualsevol intent urbanístic.
	Després de la Punta donis Governador i l'ampli Arenal de So Saura s'arriba a la zona d'influència de Ciutadella, la qual va a vorejar la punta Sud-oest de la illa. Ja és una zona més habitada, però conserva paratges de formidable atractiu com Són Saura, i bones platges com Són Xoriguer. Girant per el cap d'Artrutx s'arriba a la costa Oest de la illa. Cala Blanca i Santandria són ara punts turístics, heretant l'anterior tradició de llocs d'estiueig dels habitants de Ciutadella. AL Nord d'aquesta població, travessant una de les zones de major intensitat ramadera de la illa, es troba Punta Nati amb el seu far, el cap Nord-oest de la illa. Fins a arribar a ella, la costa es presenta ja escarpada com tota la nord, amb coves -com la Cova des Tabac- i promontoris com el Cap de Banyos -amb unes bones cales, Calç Piquis, al seu costat- i el Cap de Bajoli, que marquen l'extrem Oest de la illa. Després de Punta Nati tornem a trobar la costa Nord, que abans havíem abandonat en Cala regonda. Encara hi ha bones cales, com Cala Morell, convertida en un dels focus turístics de més embranzida. Más a l'Est, Algaiarens, de difícil accés, presenta dues platges impecables i sorprenentment grans. Recollides entre pinedes i amb el seu petit estany al fons, són dos perfectes exemples de platja mediterrània. Després del Cap Gros, cap a l'Est, s'inicia la zona de Sa Falconera. Penya-segat dur, inhòspit, amb tres petites i úniques cales -del Pilar, Moragues i d\'en Calderer- que ens duu fins a la Cala Barril i les illes Bledes. Ja tenim Cala Pregonda allí prop i podem veure al fons el Cap de Cavallería. L'abric de la badia de Fornells es troba unes poques milles més a l'Est. Reserva Marina* La reserva marina del nord de Menorca inclou les aigües interiors compreses entre el cap Gros, la illa dels Porros i la punta des Morter. En ella es distingeixen tres àrees amb diferent nivell de protecció: l'àrea A o de reserva integral, l'àrea B on es podrà autoritzar solament la pesca professional, i l'àrea C o de esmorteiment d'impactes. Així mateix, existeix una zona de 'veda' temporal per a la pesca recreativa. Des del seu establiment, s'ha produït una notable recuperació de la vida marina en la zona. (tradüit per totmenorca.com del texte castellá de © 2004 Windsurf Fornells)