 |
Menorca
és un grandiós museu a l'aire lliure per la riquesa i diversitat de
monuments prehistòrics. Els recents descobriments de sa cova des Càrritx
i sa cova des Mussol han permès datar la presència humana cap al 2000
aC, és a dir, fa 4.000 anys, amb l'època de més població
desenvolupada durant les edats del bronze i del ferro. Així ho
confirmen els monuments disseminats per l'illa que n'inclouen un de molt
especial: la taula, una gegantesca T que encara avui continua motivant
apassionats debats sobre el seu significat.
A l'època pretalaiòtica corresponen els sepulcres megalítics, les
coves de planta allargada i les navetes d'habitació, mentre que durant
l'època talaiòtica es construeixen els grans poblats amb talaiots
(torres de defensa i habitació), les taules, les murades i les necròpolis
amb coves excavades a les roques. La fi d'aquesta època registra
significatives influències de la cultura púnica.
El 123 aC, el cònsol romà Quint Cecili Metel arribà a Menorca i
prengué la precaució de blindar les seves naus amb cuiro per evitar el
dany de les pedres llançades pels foners illencs. Menorca passà a conèixer-se
com Balearis Minor o Minorica, mentre que Maghen (Maó) passa a ser
Mago, i obté la nominació de Municipium Flavianum Magontanum. També
foren municipis romans la petita ciutat de Sanisera (Sanitja), citada
per Plini, al nord de l'illa, i l'antiga Jamma (Ciutadella). La petja
dels romans es pot apreciar en calçades, mosaics, inscripcions, petites
estàtues, monedes i sepultures excavades en les roques a l'aire lliure.
La cristianització de l'illa compta amb un document excepcional: la
carta del bisbe Sever, escrita el febrer del 417, trobada pel cardenal
Baroni a la biblioteca Vaticana i inclosa als Anals Eclesiàstics com
egregi monument de l'antiguitat cristiana. De l'esplendor de la
primitiva cristiandat menorquina són mostra les basíliques
paleocristianes de Son Bou, Fornàs de Torelló, Port de Fornells i illa
del Rei (Maó).
El 902, Menorca, amb la resta de
l'arxipèlag, es va incorporar sense resistència al califat de
Còrdova, i va passar a anomenar-se Menurka, i l'actual
Ciutadella, on residia l'almoixerif o governador, Madina Mayurka.
Dels 350 anys de presència musulmana es conserven avui restes
del castell roquer de Santa Àgueda i abundants noms de lloc (els
començats per Bini i Al), així com el campanar de la catedral
de Ciutadella, abans minaret de la mesquita. El 1232
l'almoixerif passà a ser tributari de Jaume I el Conqueridor,
que el 1229 havia sotmès Mallorca.
Cinquanta anys més tard, el nou almoixerif va trair Pere III
d'Aragó, en fer escala en el port de Maó amb una flota de 120
embarcacions per dirigir-se al nord d'Àfrica. Alfons III,
primogènit de Pere III, va decidir venjar aquella traïció i
organitzà una expedició per conquerir Menorca i annexionar-la
a la Corona d'Aragó. El gener de 1287 entraren les tropes
cristianes a Madina Mayurka i per això Menorca celebra cada 17
de gener la diada del poble de Menorca.
|
 |
La situació estratègica de Menorca en
el Mediterrani occidental i l'excel·lent refugi del port de Maó
motivaren que l'illa fos cobdiciada durant el segle XVIII per les grans
potències europees. Els successius canvis de dominació s'inicien el
1708, durant la Guerra de Successió, amb el desembarcament de tropes
angloholandeses i amb el pretext de guardar l'illa per al pretendent al
tro espanyol, l'arxiduc Carles d'Àustria. L'ocupació es ratifica el
1713 en el tractat d'Utrecht i s'inicia la primera dominació britànica
de Menorca. Els anglesos la varen governar durant 70 anys, en tres
etapes: 1708-1756, 1763-1781 i 1798-1802; quasi tot el segle, llevat de
les breus administracions francesa (1756-1763) i espanyola (1782-1798).
Finalment, el 1802 Menorca torna a Espanya pel tractat d'Amiens i passa
a integrar-se en la història general de l'Estat. A partir de 1874,
s'inicia la política d'alternança de partits, amb un protagonisme que
es reparteixen republicans i conservadors. Al contrari que Mallorca,
durant la Guerra Civil de 1936-39 Menorca es va mantenir republicana.
El 1979 es va constituir el Consell Insular de Menorca, la qual cosa
suposà la recuperació de les antigues institucions de l'illa,
integrada en la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
(informacions procedents del
cime)
|
